<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171</id><updated>2012-02-16T19:10:42.741-08:00</updated><category term='ayame cosplay'/><category term='don´t exist'/><title type='text'>bloc de tecnologia</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>8</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171.post-4305342841581632368</id><published>2008-06-08T23:31:00.000-07:00</published><updated>2008-06-08T23:51:47.325-07:00</updated><title type='text'>museo virtual de les telecomunicacions</title><content type='html'>hi ha internet un museu dedicat als invents més importants de la història. Així com el telègraf, el còdi morse etc.&lt;br /&gt;la pàgina es:&lt;br /&gt;http://www.eurocommuseum.com/&lt;br /&gt;crec que es molt interesant de visitar, ja que clicant sobre les sales i als objectes et surt un quadre amb les dades: descobriment, qui va ser l´inventor...&lt;br /&gt;ademés els que tenen un estrella sobre ells son els que han sigut mes importants de l´història.&lt;br /&gt;també es pot veure l´evolució d´aquell invent amb el pas dels anys.&lt;br /&gt;hi ha 10 sales en total i en cada una hi ha repartida una certa quantitat d´invents, hi al costat hi ha un quadre que posa història on s´expliquen els fets relacionats amb aquell any.&lt;br /&gt;uns exemples d´uns invents d´aquests amb estrella són:&lt;br /&gt;-1846:sistema telegrafic del codi morse&lt;br /&gt;-1864:primer cable atlàntic de,la companyia telegràfica anglo-americana...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4085157758221887171-4305342841581632368?l=tecno-maron.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/4305342841581632368/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4085157758221887171&amp;postID=4305342841581632368' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/4305342841581632368'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/4305342841581632368'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/2008/06/museo-virtual-de-les-telecomunicacions.html' title='museo virtual de les telecomunicacions'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171.post-2136681956589944592</id><published>2008-05-13T02:50:00.000-07:00</published><updated>2008-05-13T03:00:04.392-07:00</updated><title type='text'>avions-treball transports aeris</title><content type='html'>Avión&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Air Force One en monte Rushmore" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Air_Force_One_over_Mt._Rushmore.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="internal" title="Aumentar" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Air_Force_One_over_Mt._Rushmore.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a title="Air Force One" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Air_Force_One"&gt;Air Force One&lt;/a&gt; en &lt;a title="Monte Rushmore" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Monte_Rushmore"&gt;monte Rushmore&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Dos aviones Boeing 747 de British Airways y Air India en el Aeropuerto de Londres-Heathrow" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Queue.at.london.airport.arp.cropped.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="internal" title="Aumentar" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Queue.at.london.airport.arp.cropped.jpg"&gt;&lt;/a&gt;Dos aviones &lt;a title="Boeing 747" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Boeing_747"&gt;Boeing 747&lt;/a&gt; de &lt;a title="British Airways" href="http://es.wikipedia.org/wiki/British_Airways"&gt;British Airways&lt;/a&gt; y &lt;a title="Air India" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Air_India"&gt;Air India&lt;/a&gt; en el &lt;a title="Aeropuerto de Londres-Heathrow" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aeropuerto_de_Londres-Heathrow"&gt;Aeropuerto de Londres-Heathrow&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Avión (del &lt;a title="Idioma francés" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_franc%C3%A9s"&gt;francés&lt;/a&gt; avion, y éste como forma aumentativa del &lt;a title="Latín" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Lat%C3%ADn"&gt;latín&lt;/a&gt; avis, ave), también denominado aeroplano, es un &lt;a title="Aerodino" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aerodino"&gt;aerodino&lt;/a&gt; de ala fija, o &lt;a title="Aeronave" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aeronave"&gt;aeronave&lt;/a&gt; más pesada que el &lt;a title="Aire" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aire"&gt;aire&lt;/a&gt;, provisto de &lt;a title="Ala (aeronáutica)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ala_%28aeron%C3%A1utica%29"&gt;alas&lt;/a&gt; y un cuerpo de carga capaz de volar, propulsado siempre por uno o más &lt;a title="Motor" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Motor"&gt;motores&lt;/a&gt;. Los aeroplanos incluyen a los &lt;a title="Monoplano" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Monoplano"&gt;monoplanos&lt;/a&gt;, &lt;a title="Biplano" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Biplano"&gt;biplanos&lt;/a&gt; y &lt;a title="Triplano" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Triplano"&gt;triplanos&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;En el caso de no tener motor se trataría de un &lt;a title="Planeador" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Planeador"&gt;planeador&lt;/a&gt; y en el caso de los que superan la velocidad del sonido se denominan &lt;a title="Avión supersónico" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n_supers%C3%B3nico"&gt;aviones supersónicos&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Pueden clasificarse por su uso como aviones civiles (que pueden ser de carga, transporte de pasajeros, entrenamiento, sanitarios, contra incendios, etc.) y aviones militares (carga, transporte de tropas, cazas, bombarderos, de reconocimiento o espías, de reabastecimiento en vuelo, etc.).&lt;br /&gt;También pueden clasificarse en función de su planta de potencia; aviones propulsados por &lt;a title="Motor de aviación" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Motor_de_aviaci%C3%B3n#Motores_a_pist.C3.B3n"&gt;motores a pistón&lt;/a&gt;, &lt;a class="mw-redirect" title="Reactor (motor)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Reactor_%28motor%29"&gt;motores a reacción&lt;/a&gt; (&lt;a class="mw-redirect" title="Turbojet" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Turbojet"&gt;turbojet&lt;/a&gt;, &lt;a title="Turbofan" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Turbofan"&gt;turbofan&lt;/a&gt; y &lt;a title="Turbohélice" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Turboh%C3%A9lice"&gt;turbohélice&lt;/a&gt;) ó propulsores (&lt;a class="mw-redirect" title="Cohetes" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cohetes"&gt;cohetes&lt;/a&gt;).&lt;br /&gt;Su principio de funcionamiento se basa en la fuerza &lt;a title="Aerodinámica" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aerodin%C3%A1mica"&gt;aerodinámica&lt;/a&gt; que actúa sobre las alas, haciendo que la misma produzca una &lt;a title="Sustentación" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sustentaci%C3%B3n"&gt;sustentación&lt;/a&gt;. Esta se origina en la diferencia de &lt;a title="Presión" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Presi%C3%B3n"&gt;presiones&lt;/a&gt; entre la parte superior e inferior del ala, producida por su forma especial.&lt;br /&gt;Tabla de contenidos&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Historia"&gt;1 Historia&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Estructura"&gt;2 Estructura&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Alas"&gt;2.1 Alas&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Fuselaje"&gt;2.2 Fuselaje&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Sistemas_de_control"&gt;2.3 Sistemas de control&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Estabilizadores_horizontales"&gt;2.3.1 Estabilizadores horizontales&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Estabilizador.28es.29_vertical.28es.29"&gt;2.3.2 Estabilizador(es) vertical(es)&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Acci.C3.B3n_de_los_componentes"&gt;2.3.3 Acción de los componentes&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Grupo_motopropulsor"&gt;2.4 Grupo motopropulsor&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Tren_de_aterrizaje"&gt;2.5 Tren de aterrizaje&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Instrumentos_de_control"&gt;2.6 Instrumentos de control&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Aviaci.C3.B3n_Comercial"&gt;3 Aviación Comercial&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#V.C3.A9ase_tambi.C3.A9n"&gt;4 Véase también&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Referencias"&gt;5 Referencias&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#Enlaces_externos"&gt;6 Enlaces externos&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;//&lt;br /&gt;&lt;a id="Historia" name="Historia"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Historia&lt;br /&gt;Artículos principales: &lt;a title="Historia de la aviación" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_aviaci%C3%B3n"&gt;Historia de la aviación&lt;/a&gt; y &lt;a class="mw-redirect" title="Cronología de la aviación" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cronolog%C3%ADa_de_la_aviaci%C3%B3n"&gt;Cronología de la aviación&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="14-bis, el avión pionero de Santos Dumont" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:14bis2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="internal" title="Aumentar" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:14bis2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a title="14-bis" href="http://es.wikipedia.org/wiki/14-bis"&gt;14-bis&lt;/a&gt;, el avión pionero de &lt;a title="Alberto Santos Dumont" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Santos_Dumont"&gt;Santos Dumont&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Vuelo de los hermanos Wright." href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Wrightflyer_highres.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="internal" title="Aumentar" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Wrightflyer_highres.jpg"&gt;&lt;/a&gt;Vuelo de los &lt;a title="Hermanos Wright" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hermanos_Wright"&gt;hermanos Wright&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;El sueño de volar se remonta a la prehistoria. Muchas leyendas y mitos de la antigüedad cuentan historias de vuelos como el caso griego del vuelo de &lt;a title="Ícaro" href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dcaro"&gt;Ícaro&lt;/a&gt;. &lt;a title="Leonardo da Vinci" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Leonardo_da_Vinci"&gt;Leonardo da Vinci&lt;/a&gt;, entre otros inventores visionarios, diseñó un avión, en el &lt;a title="Siglo XV" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Siglo_XV"&gt;siglo XV&lt;/a&gt;. Con el primer vuelo realizado por el ser &lt;a class="mw-redirect" title="Humano" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Humano"&gt;humano&lt;/a&gt; (&lt;a title="Jean-François Pilâtre de Rozier" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Pil%C3%A2tre_de_Rozier"&gt;Jean-François Pilâtre de Rozier&lt;/a&gt; y &lt;a class="new" title="François Laurent d'Arlandes (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Fran%C3%A7ois_Laurent_d%27Arlandes&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;François Laurent d'Arlandes&lt;/a&gt;) en un aparato más liviano que el aire, un globo, el mayor desafío pasó a ser la construcción de una máquina más pesada que el aire, capaz de alzar vuelo por sus propios medios.&lt;br /&gt;Años de investigaciones por muchas personas ansiosas de conseguir esa proeza, generaron resultados débiles y lentos, pero continuados. El &lt;a title="28 de agosto" href="http://es.wikipedia.org/wiki/28_de_agosto"&gt;28 de agosto&lt;/a&gt; de &lt;a title="1883" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1883"&gt;1883&lt;/a&gt;, &lt;a class="new" title="John J. Montgomery (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=John_J._Montgomery&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;John J. Montgomery&lt;/a&gt; fue la primera persona en realizar un vuelo controlado con una máquina más pesada que el aire, un planeador. Otros aviadores que hicieron vuelos semejantes en aquella época fueron &lt;a title="Otto Lilienthal" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Otto_Lilienthal"&gt;Otto Lilienthal&lt;/a&gt;, &lt;a class="new" title="Percy Pilcher (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Percy_Pilcher&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Percy Pilcher&lt;/a&gt; y &lt;a class="new" title="Octave Chanute (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Octave_Chanute&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Octave Chanute&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Sir &lt;a title="George Cayley" href="http://es.wikipedia.org/wiki/George_Cayley"&gt;George Cayley&lt;/a&gt;, el inventor de la &lt;a title="Aerodinámica" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aerodin%C3%A1mica"&gt;aerodinámica&lt;/a&gt;, ya construía y hacía volar prototipos de aeronaves de ala fija desde &lt;a title="1803" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1803"&gt;1803&lt;/a&gt;, y consiguió construir un exitoso planeador con capacidad para transportar pasajeros en &lt;a title="1853" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1853"&gt;1853&lt;/a&gt;, aunque debido a que no poseía motores no podía ser calificado de avión.&lt;br /&gt;El primer avión propiamente dicho fue creado por &lt;a title="Clément Ader" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cl%C3%A9ment_Ader"&gt;Clément Ader&lt;/a&gt;, que el &lt;a title="9 de octubre" href="http://es.wikipedia.org/wiki/9_de_octubre"&gt;9 de octubre&lt;/a&gt; de &lt;a title="1890" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1890"&gt;1890&lt;/a&gt; consigue despegar y volar 50 m. con su &lt;a class="new" title="Éole (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=%C3%89ole&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Éole&lt;/a&gt;. Posteriormente repite la hazaña con el &lt;a class="new" title="Avión II (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Avi%C3%B3n_II&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Avión II&lt;/a&gt; que vuela 200 m en &lt;a title="1892" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1892"&gt;1892&lt;/a&gt; y el &lt;a class="new" title="Avión III (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Avi%C3%B3n_III&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Avión III&lt;/a&gt; que en &lt;a title="1897" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1897"&gt;1897&lt;/a&gt; vuela una distancia de más de 300 m. El vuelo del Éole fue el primer vuelo autopropulsado de la historia de la humanidad, y es considerado como la fecha de inicio de la aviación en &lt;a title="Europa" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Europa"&gt;Europa&lt;/a&gt;, aunque no en &lt;a title="América" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9rica"&gt;América&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;El &lt;a title="Brasil" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Brasil"&gt;brasileño&lt;/a&gt; &lt;a title="Alberto Santos Dumont" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Santos_Dumont"&gt;Santos Dumont&lt;/a&gt; fue el primer hombre en despegar a bordo de un avión, impulsado por un motor aeronáutico; algunos países consideran a los &lt;a title="Hermanos Wright" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hermanos_Wright"&gt;hermanos Wright&lt;/a&gt; como los primeros en realizar esta hazaña, debido al despegue que ellos realizaron el &lt;a title="17 de diciembre" href="http://es.wikipedia.org/wiki/17_de_diciembre"&gt;17 de diciembre&lt;/a&gt; de &lt;a title="1903" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1903"&gt;1903&lt;/a&gt;. Sin embargo, &lt;a title="Alberto Santos Dumont" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Santos_Dumont"&gt;Santos Dumont&lt;/a&gt; fue el primero en cumplir un circuito preestablecido, bajo la supervisión oficial de especialistas en la materia, periodistas y ciudadanos parisinos. El &lt;a title="23 de octubre" href="http://es.wikipedia.org/wiki/23_de_octubre"&gt;23 de octubre&lt;/a&gt; de &lt;a title="1906" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1906"&gt;1906&lt;/a&gt;, voló cerca de 60 &lt;a class="mw-redirect" title="Metros" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Metros"&gt;metros&lt;/a&gt; a una altura de 2 a 3 metros del suelo con su 14-bis, en el campo de Bagatelle en &lt;a title="París" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Par%C3%ADs"&gt;París&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;a title="Alberto Santos Dumont" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_Santos_Dumont"&gt;Santos Dumont&lt;/a&gt; fue realmente la primera persona en realizar un vuelo en una aeronave más pesada que el aire por medios propios, ya que el Kitty Hawk de los hermanos Wright solo dejó la necesidad de la catapulta en &lt;a title="1908" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1908"&gt;1908&lt;/a&gt;. Realizado en &lt;a title="París" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Par%C3%ADs"&gt;París&lt;/a&gt;, &lt;a title="Francia" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Francia"&gt;Francia&lt;/a&gt; el &lt;a title="12 de noviembre" href="http://es.wikipedia.org/wiki/12_de_noviembre"&gt;12 de noviembre&lt;/a&gt; de &lt;a title="1906" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1906"&gt;1906&lt;/a&gt;, no solamente fue bien testimoniado por locales y por la prensa, también por varios aviadores y autoridades.&lt;br /&gt;En &lt;a title="1911" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1911"&gt;1911&lt;/a&gt; aparece el primer &lt;a title="Hidroavión" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hidroavi%C3%B3n"&gt;hidroavión&lt;/a&gt; gracias al estadounidense &lt;a class="new" title="Glen H. Curtiss (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Glen_H._Curtiss&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Glen H. Curtiss&lt;/a&gt; y en 1913 el primer cuatrimotor, el "Le Grand", diseñado por el ruso &lt;a class="mw-redirect" title="Igor Sikorski" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Igor_Sikorski"&gt;Igor Sikorski&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Tras la &lt;a title="Primera Guerra Mundial" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial"&gt;Primera Guerra Mundial&lt;/a&gt;, los ingenieros entendieron que el rendimiento de la hélice había llegado al límite y comenzaron a buscar un nuevo método de propulsión para alcanzar mayores velocidades. En &lt;a title="1930" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1930"&gt;1930&lt;/a&gt; &lt;a title="Frank Whittle" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Frank_Whittle"&gt;Frank Whittle&lt;/a&gt; patenta sus primeras &lt;a title="Turbina" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Turbina"&gt;turbinas&lt;/a&gt; y &lt;a class="new" title="Hans von Ohain (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Hans_von_Ohain&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Hans von Ohain&lt;/a&gt; hace lo propio en &lt;a title="1935" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1935"&gt;1935&lt;/a&gt;. En Alemania, el &lt;a title="27 de agosto" href="http://es.wikipedia.org/wiki/27_de_agosto"&gt;27 de agosto&lt;/a&gt; de &lt;a title="1939" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1939"&gt;1939&lt;/a&gt; despega el HE-178 de Heinkel que montaba un motor de Ohain, realizando el primer vuelo a reacción de la historia.&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Avión supersónico Concorde" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Concorde_216_%28G-BOAF%29_last_flight.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="internal" title="Aumentar" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Concorde_216_%28G-BOAF%29_last_flight.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a title="Avión supersónico" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n_supers%C3%B3nico"&gt;Avión supersónico&lt;/a&gt; &lt;a title="Concorde" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Concorde"&gt;Concorde&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a id="Estructura" name="Estructura"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Estructura&lt;br /&gt;Los aviones más característicos son los aviones de transporte &lt;a title="Velocidad del sonido" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Velocidad_del_sonido"&gt;subsónico&lt;/a&gt;, aunque no todos los aviones tienen su misma estructura, suelen ser muy parecidos. Las principales partes de estos aviones son:&lt;br /&gt;&lt;a id="Alas" name="Alas"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Ala (aeronáutica)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ala_%28aeron%C3%A1utica%29"&gt;Alas&lt;/a&gt; Artículo principal: &lt;a title="Ala (aeronáutica)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ala_%28aeron%C3%A1utica%29"&gt;Ala (aeronáutica)&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;El ala es una superficie que le brinda &lt;a title="Sustentación" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sustentaci%C3%B3n"&gt;sustentación&lt;/a&gt; al avión debido al efecto &lt;a title="Aerodinámica" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aerodin%C3%A1mica"&gt;aerodinámico&lt;/a&gt;, provocado por la curvatura de la parte superior del ala (extrados) que hace que el aire que fluye por encima de esta se acelere y por lo tanto baje su presión (creando un efecto de succión), mientras que el aire que circula por debajo del ala (que en la mayoría de los casos es plana o con una curvatura menor y a la cual llamaremos intrados) mantiene la misma velocidad y presión del aire relativo, pero al mismo tiempo aumenta la sustentación ya que cuando este golpea la parte inferior del ala la impulsa hacia arriba manteniendo sustentado en el aire al avión y contrarrestando la acción de la &lt;a title="Gravedad" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Gravedad"&gt;gravedad&lt;/a&gt;. En determinadas partes de un vuelo la forma del ala puede variar debido al uso de las superficies de control que se encuentran en las alas: los &lt;a class="mw-redirect" title="Flap" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Flap"&gt;flaps&lt;/a&gt;, los &lt;a title="Alerón" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aler%C3%B3n"&gt;alerones&lt;/a&gt;, los &lt;a title="Spoiler (Aeronáutica)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Spoiler_%28Aeron%C3%A1utica%29"&gt;spoilers&lt;/a&gt; y los &lt;a title="Dispositivo hipersustentador" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Dispositivo_hipersustentador"&gt;slats&lt;/a&gt;. Todas ellas son partes móviles que provocan distintos efectos en el curso del vuelo. Los flaps son dispositivos hipersustentadores que se encuentran ubicados en el borde de salida del ala, cuando están retraídos forman un solo cuerpo con el ala, los flaps son utilizados en ciertas maniobras (comúnmente el despegue y el aterrizaje), en las cuales se extienden hacia atrás y abajo del ala a un determinado ángulo, curvándola así aun más. Esto provoca una reacción en la aerodinámica del ala que genera más sustentación, al hacer que el flujo laminar recorra más distancia desde el borde de ataque al borde de salida, y previene al mismo tiempo un desprendimiento prematuro de este, proveyendo así de más sustentación a bajas velocidades y altos ángulos de ataque, al mismo tiempo los flaps generan más resistencia en la superficie alar, por lo que es necesario contrarrestarla, ya sea aplicando más potencia a los motores o picando la nariz del avión. Los slats, al igual que los flaps, son dispositivos hipersustentadores, la diferencia está en que los slats se encuentran ubicados en el borde de ataque, y cuando son extendidos aumentan aun más la curvatura del ala, generando aun más sustentación.&lt;br /&gt;Los alerones son superficies móviles que se encuentran en las puntas de las alas y sobre el borde de salida de estas. Son los encargados de provocar el desplazamiento del avión sobre su eje longitudinal al crear una descompensación aerodinámica de las alas, que es la que permite al avión girar, ya que cuando giramos el timón hacia la izquierda el alerón derecho baja, creando más sustentación en el ala derecha, y el alerón izquierdo sube, desprendiendo artificialmente el flujo laminar del ala izquierda y provocando una pérdida de sustentación en esta; lo inverso ocurre cuando giramos el timón hacia la derecha. Los spoilers son superficies móviles unidas a la parte superior del ala, su función es reducir la sustentación generada por el ala; cuando son extendidos, separan prematuramente el flujo de aire que recorre el extrados provocando que el ala entre en pérdida, una pérdida controlada podriamos decir. La diferencia entre los spoilers y los "Airbreaks" (frenos de aire) es que estos últimos disminuyen la velocidad del avión al generar mayor resistencia pero sin afectar la sustentación, los spoilers en cambio afectan la sustentación, por lo cual se debe de aumentar el ángulo de ataque del avión, lo cual generará mayor resistencia y por lo tanto una pérdida de velocidad. Los spoilers no deben de ser usados en condiciones de vuelo adversas tales como &lt;a title="Turbulencia" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Turbulencia"&gt;turbulencia&lt;/a&gt;, &lt;a class="new" title="Vientos cruzados (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Vientos_cruzados&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;vientos cruzados&lt;/a&gt;, otro tipo de fenómenos atmosféricos y un &lt;a title="Estado del tiempo" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Estado_del_tiempo"&gt;estado del tiempo&lt;/a&gt; crítico, ya que podrían afectar la seguridad del vuelo. En las alas también se encuentran los tanques de combustible. La razón por la cual están ubicados allí es que sirven de contrapesos cuando las alas comienzan a generar sustentación, sin estos contrapesos y en un avión cargado, las alas podrían desprenderse fácilmente durante el despegue. También en la mayoría de los aviones comerciales, el tren de aterrizaje principal se encuentra empotrado en el ala, así como también los soportes de los motores.&lt;br /&gt;Hay varios tipos de alas para los aviones:&lt;br /&gt;&lt;a class="new" title="Ala en cimitarra (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ala_en_cimitarra&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Cimitarra&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="new" title="Ala en doble delta canard (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ala_en_doble_delta_canard&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Doble delta canard&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="new" title="Ala en gaviota (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ala_en_gaviota&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;Gaviota&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Ala recta.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Ala_recta.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Recta&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Ala trapezoidal.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Ala_trapezoidal.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Trapezoidal&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Ala elíptica.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Ala_el%C3%ADptica.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Elíptica&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala en flecha.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_en_flecha.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Ala en flecha" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ala_en_flecha"&gt;Flecha&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala en flecha negativa.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_en_flecha_negativa.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Ala en flecha invertida" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ala_en_flecha_invertida"&gt;Flecha invertida&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala en doble flecha.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_en_doble_flecha.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Doble flecha&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala en flecha variable.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_en_flecha_variable.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Ala de geometría variable" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ala_de_geometr%C3%ADa_variable"&gt;Flecha variable&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala delta.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_delta.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Ala en delta" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ala_en_delta"&gt;Delta&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala delta con canard.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_delta_con_canard.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Delta con &lt;a title="Canard" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Canard"&gt;canard&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala delta con timones.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_delta_con_timones.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Delta con timones&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala doble delta.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_doble_delta.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Doble delta&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Tipo Ala ojival.JPG" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_Ala_ojival.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Ojival&lt;br /&gt;&lt;a id="Fuselaje" name="Fuselaje"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Fuselaje" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Fuselaje"&gt;Fuselaje&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Airbus A380, avión comercial con mayor número de plazas." href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:1er_vol_de_l%27_A380.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="internal" title="Aumentar" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:1er_vol_de_l%27_A380.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a title="Airbus A380" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Airbus_A380"&gt;Airbus A380&lt;/a&gt;, avión comercial con mayor número de plazas.&lt;br /&gt;El fuselaje es el cuerpo del avión al que se encuentran unidas las alas y los estabilizadores tanto horizontales como verticales. Su interior es hueco, para poder albergar en su interior a la cabina de pasajeros y la de mandos y los compartimentos de carga. Su tamaño, obviamente, vendrá determinado por el diseño de la aeronave.&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Algunos tipos de fuselajes:1:Para vuelo subsónico. 2:Para vuelo supersónico de alta velocidad. 3:Para vuelo subsónico con góndola de gran capacidad. 4:Para vuelo supersónico de gran maniobrabilidad. 5:Para hidroavión. 6:Para vuelo hipersónico." href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_se_fuselajes.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="internal" title="Aumentar" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Tipo_se_fuselajes.JPG"&gt;&lt;/a&gt;Algunos tipos de fuselajes:1:Para vuelo subsónico. 2:Para vuelo &lt;a title="Avión supersónico" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n_supers%C3%B3nico"&gt;supersónico&lt;/a&gt; de alta velocidad. 3:Para vuelo subsónico con góndola de gran capacidad. 4:Para vuelo &lt;a title="Avión supersónico" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n_supers%C3%B3nico"&gt;supersónico&lt;/a&gt; de gran maniobrabilidad. 5:Para &lt;a title="Hidroavión" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hidroavi%C3%B3n"&gt;hidroavión&lt;/a&gt;. 6:Para vuelo &lt;a title="Velocidad hipersónica" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Velocidad_hipers%C3%B3nica"&gt;hipersónico&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;a id="Sistemas_de_control" name="Sistemas_de_control"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Superficies de control (avión)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Superficies_de_control_%28avi%C3%B3n%29"&gt;Sistemas de control&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Son todas aquellas partes móviles del avión que al ser utilizadas cambiándolas de posición, provocarán un efecto aerodinámico que alterara el curso del vuelo y tendrán la seguridad de un control correcto de la aeronave, a saber:&lt;br /&gt;&lt;a id="Estabilizadores_horizontales" name="Estabilizadores_horizontales"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Estabilizador horizontal" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Estabilizador_horizontal"&gt;Estabilizadores horizontales&lt;/a&gt;Son 2 aletas más pequeñas que las alas, situadas en posición horizontal (generalmente en la parte trasera del avión), en el empenaje y en distintas posiciones y formas dependiendo del diseño, las cuales le brindan estabilidad y que apoyan al despegue y aterrizaje. En ellos se encuentran unas superficies de control muy importantes que son los &lt;a class="new" title="Elevadores (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Elevadores&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;elevadores&lt;/a&gt; (o también llamados &lt;a class="new" title="Timones de profundidad (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Timones_de_profundidad&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;timones de profundidad&lt;/a&gt;) con los cuales se controla la altitud del vuelo mediante el ascenso y descenso de estas superficies, que inclinarán el avión hacia adelante o atrás, es decir, el avión subirá o bajara a determinada altitud y estará en determinada posición con respecto al horizonte. A este efecto se le llama penetración o descenso, o movimiento de cabeceo.&lt;br /&gt;&lt;a id="Estabilizador.28es.29_vertical.28es.29" name="Estabilizador.28es.29_vertical.28es.29"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Estabilizador vertical" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Estabilizador_vertical"&gt;Estabilizador(es) vertical(es)&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Es/Son una(s) aleta(s) que se encuentra(n) en posición vertical en la parte trasera del fuselaje (generalmente en la parte superior). Su número y forma deben ser determinadas por cálculos aeronáuticos según los requerimientos aerodinámicos y de diseño, que le brinda estabilidad al avión. En éste se encuentra una superficie de control muy importante, el &lt;a class="new" title="Timón de dirección (aún no redactado)" href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Tim%C3%B3n_de_direcci%C3%B3n&amp;amp;action=edit&amp;amp;redlink=1"&gt;timón de dirección&lt;/a&gt;, con el cual se tiene controlado el curso del vuelo mediante el movimiento hacia un lado u otro de esta superficie, girando hacia el lado determinado sobre su propio eje debido a efectos aerodinámicos. Este efecto se denomina movimiento de guiñada.&lt;br /&gt;&lt;a id="Acci.C3.B3n_de_los_componentes" name="Acci.C3.B3n_de_los_componentes"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Acción de los componentes&lt;br /&gt;Cada uno de los componentes actua sobre uno de los ángulos de navegación, que en ingeniería aeronauta se denominan &lt;a title="Ángulos de Euler" href="http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngulos_de_Euler"&gt;Ángulos de Euler&lt;/a&gt;, y en geometría, &lt;a class="mw-redirect" title="Orientación (Geometría)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Orientaci%C3%B3n_%28Geometr%C3%ADa%29"&gt;ángulos de Tait-Bryan&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Aileron roll.gif" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Aileron_roll.gif"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Acción de alerones — Alabeo&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Aptch.gif" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Aptch.gif"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Acción del timón de profundidad — Cabeceo&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Ayaw.gif" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Ayaw.gif"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Acción del timón de dirección — Guiñada&lt;br /&gt;&lt;a id="Grupo_motopropulsor" name="Grupo_motopropulsor"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Grupo motopropulsor" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Grupo_motopropulsor"&gt;Grupo motopropulsor&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Son los motores que tiene el avión para obtener la propulsión que requiere para seguir un curso frontal, contrarrestando el efecto del viento en contra, el cual opone resistencia y lo empujaría hacia atrás. Estos motores son previamente analizados por la constructora y después instalados en el avión si cumplen con los requerimientos del avión en cuanto a potencia P=T/t , uso de combustible, costo de operación y mantenimiento, resistencia, calidad, autonomía, etc; todo esto brinda características y un gran apoyo para llevar a cabo la misión que le corresponde a cada tipo de aeronave de una manera eficiente.&lt;br /&gt;&lt;a id="Tren_de_aterrizaje" name="Tren_de_aterrizaje"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Tren de aterrizaje" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tren_de_aterrizaje"&gt;Tren de aterrizaje&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Artículo principal: &lt;a title="Tren de aterrizaje" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tren_de_aterrizaje"&gt;Tren de aterrizaje&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Los &lt;a title="Tren de aterrizaje" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tren_de_aterrizaje"&gt;trenes de aterrizaje&lt;/a&gt; son unos dispositivos móviles y almacenables de la aeronave útiles para evitar que la parte inferior tenga contacto con la superficie terrestre, evitando severos daños en la estructura y ayudando a la aeronave a tener movilidad en &lt;a title="Tierra" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tierra"&gt;tierra&lt;/a&gt; y poder desplazarse en ella. Existen varios tipos de trenes de aterrizaje, pero el más usado en la actualidad es el de &lt;a title="Triciclo" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Triciclo"&gt;triciclo&lt;/a&gt;, es decir, 3 trenes, uno en la parte delantera y 2 en las alas y parte de en compartimientos dentro del ala y parte del fuselaje protegidos por las tapas de los mismos que pasan a fromar parte de la aeronave, ya que si los trenes permanecieran en posición vertical le restarían aerodinamicidad al avión, reduciendo el alcance y la velocidad, provocando un mayor uso de combustible. No todos los aviones tienen la capacidad de retraer sus trenes, lo que provoca el resultado anteriormente mencionado.&lt;br /&gt;&lt;a id="Instrumentos_de_control" name="Instrumentos_de_control"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Instrumentos de control (avión)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Instrumentos_de_control_%28avi%C3%B3n%29"&gt;Instrumentos de control&lt;/a&gt; Son dispositivos electrónicos desarrollados con la aviónica que permiten al piloto tener conocimiento del estado general de las partes del avión durante el vuelo, las condiciones meterológicas, el curso programado del vuelo y diversos sistemas que controlarán las superficies de control para dirigir y mantener un vuelo correcto y seguro. Entre ellos: el horizonte artificial, el radar, el GPS, el piloto automatico, los controles de motores, los aceleradores, la palanca y los pedales de dirección, tubo pitot, luces en general y los conmutadores de arranque.&lt;br /&gt;&lt;a id="Aviaci.C3.B3n_Comercial" name="Aviaci.C3.B3n_Comercial"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Aviación Comercial Artículo principal: &lt;a title="Aviación comercial" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aviaci%C3%B3n_comercial"&gt;Aviación comercial&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="image" title="Avión en El Prat (Barcelona)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Avionprat.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="internal" title="Aumentar" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Imagen:Avionprat.jpg"&gt;&lt;/a&gt;Avión en El Prat (Barcelona)&lt;br /&gt;La aviación comercial es una actividad que hacen las compañías aéreas, dedicadas al &lt;a title="Transporte aéreo" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Transporte_a%C3%A9reo"&gt;transporte aéreo&lt;/a&gt; bien de personas, bien de mercancías. En 1919 nacen las primeras compañías aéreas, son: &lt;a title="KLM" href="http://es.wikipedia.org/wiki/KLM"&gt;KLM&lt;/a&gt; (7 de octubre - Países Bajos) en Europa y &lt;a title="Avianca" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avianca"&gt;Avianca&lt;/a&gt; (5 de diciembre - Colombia) en las Américas&lt;br /&gt;Lo que determina si un vuelo pertenece a la categoría de Aviación comercial es el proposito del vuelo, no el tipo de avión o el piloto. Así puede que un &lt;a title="Cessna 150" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cessna_150"&gt;Cessna 150&lt;/a&gt; funcionando como aerotaxi se considere aviación comercial mientras que un Airbus &lt;a class="mw-redirect" title="A319" href="http://es.wikipedia.org/wiki/A319"&gt;A319&lt;/a&gt; ACJ utilizado por sus dueños se considere un transporte privado.&lt;br /&gt;Los aviones de transporte de pasajeros, también denominados &lt;a title="Avión comercial" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n_comercial"&gt;aviones comerciales&lt;/a&gt; son los que se usan explícitamente para el trasporte de pasajeros, y de uso de las compañías aéreas. Se suelen dividir en dos categorías; aviones de pasillo único (narrow-body), con un diametro de fuselaje entre 3 y 4 metros de ancho y aviones de doble pasillo (wide-body) con un fuselaje entre 5 y 6 metros de ancho.&lt;br /&gt;Uno de los aviones de pasillo único más vendidos en el mundo es el &lt;a title="Boeing 737" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Boeing_737"&gt;Boeing 737&lt;/a&gt;.&lt;a title="" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n#cite_note-0"&gt;[1]&lt;/a&gt; El avión de pasajeros con mayor capacidad de transporte de viajeros es el &lt;a title="Airbus A380" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Airbus_A380"&gt;Airbus A380&lt;/a&gt;, avión que puede llegar a transportar alrededor de 800 personas, en vez de las aproximadamente 500 que lleva un 747. El &lt;a title="Boeing 747" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Boeing_747"&gt;Boeing 747&lt;/a&gt; fue presentado por primera vez en el año &lt;a title="1969" href="http://es.wikipedia.org/wiki/1969"&gt;1969&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;No obstante, el avión más grande que se haya construido jamás data de los &lt;a title="Años 1940" href="http://es.wikipedia.org/wiki/A%C3%B1os_1940"&gt;años 40&lt;/a&gt; y fue diseñado por &lt;a title="Howard Hughes" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Howard_Hughes"&gt;Howard Hughes&lt;/a&gt;, el magnate de la aviación. Denominado &lt;a title="Hughes H-4 Hercules" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hughes_H-4_Hercules"&gt;Hércules H4&lt;/a&gt;, o simplemente «Spruce Goose» es el hidroavión con mayor envergadura alar y altura del mundo. Propulsado por 8 motores de hélice, este avión solo realizó su vuelo inaugural, vuelo en el cuál Howard Hughes fue el piloto. En la actualidad esta aeronave se encuentra en relativamente buenas condiciones de conservación en el Evergreen Aviation Museum.&lt;br /&gt;Actualmente el avión en servicio más grande del mundo es el &lt;a title="Antonov An-225" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antonov_An-225"&gt;Antonov An-225 Mriya&lt;/a&gt;, construido en Rusia en 1988. Este avión se considera una reliquia porque sólo se ha fabricado uno debido a la caída de la &lt;a title="Unión Soviética" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_Sovi%C3%A9tica"&gt;Unión Soviética&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;a id="V.C3.A9ase_tambi.C3.A9n" name="V.C3.A9ase_tambi.C3.A9n"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Véase también&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Avión invisible" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n_invisible"&gt;Avión invisible&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Bombardero" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardero"&gt;Bombardero&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Caza (avión)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Caza_%28avi%C3%B3n%29"&gt;Caza militar&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Cronología de la aviación" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Cronolog%C3%ADa_de_la_aviaci%C3%B3n"&gt;Cronología de la aviación&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Ekranoplano" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ekranoplano"&gt;Ekranoplano&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Hidroavión" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hidroavi%C3%B3n"&gt;Hidroavión&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Instrumentos de control (avión)" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Instrumentos_de_control_%28avi%C3%B3n%29"&gt;Instrumentos de control (avión)&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a title="Avcen Jetpod" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Avcen_Jetpod"&gt;Avcen Jetpod&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Vehículos aéreos no tripulados" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Veh%C3%ADculos_a%C3%A9reos_no_tripulados"&gt;Vehículos aéreos no tripulados&lt;/a&gt; (&lt;a class="mw-redirect" title="UAV" href="http://es.wikipedia.org/wiki/UAV"&gt;UAV&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;a title="Motor de aviación" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Motor_de_aviaci%C3%B3n"&gt;Motor de aviación&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a class="mw-redirect" title="Anexo:Lista de accidentes e incidentes notables en la aviación comercial" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Lista_de_accidentes_e_incidentes_notables_en_la_aviaci%C3%B3n_comercial"&gt;Anexo:Lista de accidentes e incidentes notables en la aviación comercial&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4085157758221887171-2136681956589944592?l=tecno-maron.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/2136681956589944592/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4085157758221887171&amp;postID=2136681956589944592' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/2136681956589944592'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/2136681956589944592'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/2008/05/avions-treball-transports-aeris.html' title='avions-treball transports aeris'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171.post-1260836985508082019</id><published>2008-05-04T23:57:00.000-07:00</published><updated>2008-05-04T23:59:03.490-07:00</updated><title type='text'>FOSA METALLS</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6wMf_O4VI/AAAAAAAAABE/AVGgxDAFHtU/s1600-h/ferro_axinita_449_162.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196784748823765330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6wMf_O4VI/AAAAAAAAABE/AVGgxDAFHtU/s320/ferro_axinita_449_162.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Són metalls poc mal·leables o dúctils, però més fusibles que el ferro. El seu punt de fusió varia entre els 1100º C i 1300º C. Provenen dels alts forns, com primera etapa de la producció de ferros i acers.La fosa blanca conté de 2,5 a 3% de carboni, fon entre els 1100º y 1200º C, és menys fluid que la grisa, es contreu alguna cosa en solidificar-se i el carboni es presenta en forma de carbur de ferro És molt dura, manca de mal·leabilitat, és fràgil i d'estructura fibrosa de gra petit; la superfície de fractura és de color blanc. S'utilitza per a la fabricació de ferros i acers per refinament, mètode Bessemer, Thomas o Martín Siemens. La fosa grisa conté de 3 a 4,5% de carboni, fon entre els 1200 y 1300º C, és molt fluida i té la propietat d'omplir bé els motlles per dilatació en solidificar-se, la superfície de la seva fractura és de color gris. Es caracteritza perquè una part del carboni es separa en forma de grafit en solidificar-se. S'utilitza per a la fabricació d'objectes de fosa és menys fràgil que la blanca i fàcilment treballable.Obtinguts els lingots de fosa com a productes directes dels alts forns, poden ser sotmesos a una segona fusió en forns especials anomenats cubilots; són cilíndrics, semblants als alts forns però de 3 a 15 m. d'alt fins 2 m. de diàmetre. El combustible ha d'estar exempt, en la mesura del possible, de sofre. Els motlles composts de pols, de carbó i argila especial, són recoberts de grafit emulsionat amb aigua; deure ser punxat a fi de permetre l'escapament de vapors i gasos durant la colada , en la que el ferro desprèn alegres. El producte obtingut es denomina ferro colat .&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4085157758221887171-1260836985508082019?l=tecno-maron.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/1260836985508082019/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4085157758221887171&amp;postID=1260836985508082019' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/1260836985508082019'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/1260836985508082019'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/2008/05/fosa-metalls.html' title='FOSA METALLS'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6wMf_O4VI/AAAAAAAAABE/AVGgxDAFHtU/s72-c/ferro_axinita_449_162.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171.post-5395674896087936945</id><published>2008-05-04T23:51:00.000-07:00</published><updated>2008-05-04T23:56:46.949-07:00</updated><title type='text'>FOSA PER COQUILLA</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6vhf_O4UI/AAAAAAAAAA8/aiak2oem3IE/s1600-h/untitled.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196784010089390402" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6vhf_O4UI/AAAAAAAAAA8/aiak2oem3IE/s320/untitled.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;És una altra de les formes que existeixen per produir els motlles de les peces de foneria. El motlle inicial s’introdueix en un gran motlle metàl·lic que s’obre i es tanca per la part central. Així mateix, la peça també està envoltada d’arena que es compacta per evitar peces defectuoses. Després d’afegir-hi la fosa (L’alumini es treballa a una temperatura de 800ºC), cal retirar l’arena del voltant de la peça i passar-la a la secció d’acabats, on serà polida o se li aplicaran els processos finals. Es fan servir Peces des de 0,050 Kg fins a 5 Kg.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4085157758221887171-5395674896087936945?l=tecno-maron.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/5395674896087936945/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4085157758221887171&amp;postID=5395674896087936945' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/5395674896087936945'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/5395674896087936945'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/2008/05/fosa-per-coquilla.html' title='FOSA PER COQUILLA'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6vhf_O4UI/AAAAAAAAAA8/aiak2oem3IE/s72-c/untitled.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171.post-3984053384660704250</id><published>2008-05-04T23:46:00.000-07:00</published><updated>2008-05-04T23:49:18.106-07:00</updated><title type='text'>FOSA DE FERRO</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6tqv_O4TI/AAAAAAAAAA0/ZBD95Wlrz-c/s1600-h/coquilla2gran.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196781969979924786" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6tqv_O4TI/AAAAAAAAAA0/ZBD95Wlrz-c/s320/coquilla2gran.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;FOSA&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;La fosa és el procés de producció d'un objecte metall per buidatge d'un metall fos dintre d'un motlle i que després és refredat i solidificat. Des de temps antics l'home a produït objectes de metall fos per a propòsits artístics o pràctics. Amb el creixement de la societat industrial, la necessitat de fosa de metalls ha estat molt important. El metall fos és un component important de la majoria de maquinàries modernes, vehicles de transport, utensilis de cuina, materials de construcció, i objectes artístics i d'entreteniment. També està present en altres aplicacions industrials tals com eines de treball, maquinàries de manufactura, equips de transport, materials elèctrics i electrònics, objectes d'aviació, etc. La millor raó del seu ús és que pot ser produïda econòmicament en qualsevol forma i grandària. El tipus més comú de motlle de fosa és fet de sorra i argila, on el disseny forma una cavitat en la qual es buidarà el material fos. Els motlles han de ser forts, resistents a la pressió del metall fos, i suficientment permeable per a permetre l'escapi d'aire i altres gasos des de la cavitat dels motlles. El material del motlle també ha de resistir la fusió amb el metall.Fosa per gravetatFases:1 . L'operació comença amb la separació de trossos de ferro barrejats en la sorra a través d'un separador magnètic. Després, aquests són transportats al sedàs per a trencar els blocs de sorra, i remoure els grans de gran grandària, no trencats. La sorra ben fina és enviada a una cabina de sorra per al seu emmagatzematge.2 . La sorra presa en proporcions amidades des de la cabina de sorra és afegida amb &lt;a href="file:///insbil/index.php?lang=es-ca&amp;amp;palabra=aglutinantes" target="_blank"&gt;aglutinants&lt;/a&gt; sorra de sílice, additius, aigua i barrejats homogèniament. La &lt;a href="file:///insbil/index.php?lang=es-ca&amp;amp;palabra=mixtura" target="_blank"&gt;barreja&lt;/a&gt; tindrà un contingut suficient d'aigua i serà suficientment resistent per a la producció dels motlles.3 . En aquest procés de modelat, es fa primer un disseny, usualment en dues parts, la base és col·locada en un matràs (estoig de modelat) Després la sorra és plena de gom a gom contra aquest, després el matràs és voltejat, i la part superior del matràs és col·locat conjuntament amb el nucli i el disseny. Després que la sorra és premsada, el matràs és separat, els dissenys remoguts, i el motlle subjectat per a mantenir el nucli en la seva posició correcta, quedant llest per al seu buidatge.4 . Els &lt;a href="file:///insbil/index.php?lang=es-ca&amp;amp;palabra=lingotes" target="_blank"&gt;lingots&lt;/a&gt; i els trossos de ferro després d'haver estat fosos, són buidats dintre del motlle a través d'un canal o conducte. Després que s'ha refredat i &lt;a href="file:///insbil/index.php?lang=es-ca&amp;amp;palabra=solidificado" target="_blank"&gt;solidificat&lt;/a&gt; el fos és alliberat del motlle. La sorra pot ser reciclada i usada novament.5 . Després, els objectes fosos són netejats amb un doll de sorra. El metall &lt;a href="file:///insbil/index.php?lang=es-ca&amp;amp;palabra=solidificado" target="_blank"&gt;solidificat&lt;/a&gt; en el canal o conducte és retallat.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4085157758221887171-3984053384660704250?l=tecno-maron.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/3984053384660704250/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4085157758221887171&amp;postID=3984053384660704250' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/3984053384660704250'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/3984053384660704250'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/2008/05/fosa-de-ferro.html' title='FOSA DE FERRO'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6tqv_O4TI/AAAAAAAAAA0/ZBD95Wlrz-c/s72-c/coquilla2gran.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171.post-4060202474160588349</id><published>2008-05-04T23:40:00.000-07:00</published><updated>2008-05-04T23:45:11.553-07:00</updated><title type='text'>enllaç de blog sobre la fosa de metalls</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6s1v_O4SI/AAAAAAAAAAs/JMXPQPhrDFE/s1600-h/1209493837_f.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5196781059446858018" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6s1v_O4SI/AAAAAAAAAAs/JMXPQPhrDFE/s320/1209493837_f.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;enllaç de blog sobre la fosa de metalls&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://tecno4t.blogspot.com/2008/04/video-fosa-amb-caixes-de-sorra.html"&gt;http://tecno4t.blogspot.com/2008/04/video-fosa-amb-caixes-de-sorra.html&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;molt currat;)&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4085157758221887171-4060202474160588349?l=tecno-maron.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/4060202474160588349/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4085157758221887171&amp;postID=4060202474160588349' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/4060202474160588349'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/4060202474160588349'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/2008/05/enlla-de-blog-sobre-la-fosa-de-metalls.html' title='enllaç de blog sobre la fosa de metalls'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SB6s1v_O4SI/AAAAAAAAAAs/JMXPQPhrDFE/s72-c/1209493837_f.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171.post-2461638358729731938</id><published>2008-04-13T23:45:00.001-07:00</published><updated>2008-04-27T23:42:52.597-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ayame cosplay'/><title type='text'>Ayame´s cosplay</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SBVx3f_O4PI/AAAAAAAAAAU/FWh4ZIazAB8/s1600-h/1380914.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://3.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SBVx3f_O4PI/AAAAAAAAAAU/FWh4ZIazAB8/s320/1380914.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5194182943535194354" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Els oferim un servei de venta i distribució de cosplays a nivell d´Espanya.&lt;br /&gt;La nostra seu està situada en una de les naus industrials a prop del Ikea, a Badalona.&lt;br /&gt;Si voleu encarregar-nos qualsevol cosplay teniu que  enviar un email al meu correu i rebreu una resposta sobre si o no es posible portar-lo a cap, també realitzem vestits de gothic i sweet lolita.&lt;br /&gt;El sistema de pagament funciona amb el Pay pal. Ràpid i segur.&lt;br /&gt;per qualsevo, altre dubte podeu consultar el nostre catàleg de cosplays realitzats:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;http://www.qqcosplay.com&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;matta Neee!^^&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.galeon.com/ozoresan/index2.htm"&gt;&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4085157758221887171-2461638358729731938?l=tecno-maron.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/2461638358729731938/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4085157758221887171&amp;postID=2461638358729731938' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/2461638358729731938'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/2461638358729731938'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/2008/04/post-no-permament-no-tre-re-veure-amb.html' title='Ayame´s cosplay'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SBVx3f_O4PI/AAAAAAAAAAU/FWh4ZIazAB8/s72-c/1380914.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4085157758221887171.post-2265268308495850656</id><published>2008-04-13T23:24:00.000-07:00</published><updated>2008-04-13T23:29:07.378-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='don´t exist'/><title type='text'>blog de tecnologia, només d´us educatiu per l´institut</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SAL5WNxJlvI/AAAAAAAAAAM/9Jv1PGAAWnI/s1600-h/untitled.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5188983880732481266" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SAL5WNxJlvI/AAAAAAAAAAM/9Jv1PGAAWnI/s320/untitled.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;ATENCIÓ! cualsevol persona que trobi aquest blog, la empresa no existeix només es un projecte de l´institut!&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4085157758221887171-2265268308495850656?l=tecno-maron.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://tecno-maron.blogspot.com/feeds/2265268308495850656/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4085157758221887171&amp;postID=2265268308495850656' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/2265268308495850656'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4085157758221887171/posts/default/2265268308495850656'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://tecno-maron.blogspot.com/2008/04/blog-de-tecnologia-noms-dus-educatiu.html' title='blog de tecnologia, només d´us educatiu per l´institut'/><author><name>maron</name><uri>http://www.blogger.com/profile/01553640496691625692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_ZQtkbvju4qE/SAL5WNxJlvI/AAAAAAAAAAM/9Jv1PGAAWnI/s72-c/untitled.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
